A L’HORT
Sempre m’han agradat les roselles.
Sobre verd.
Roig sobre verd.
... O era verd sobre roig?
Tant se’n val.
Omplen les mires
com una gonella cenyida a la cintura
que enrama el vent.
Inviten als pocs núvols
a jugar entre ells
sobre el blau fort.
... O era blau cel?
Tant se’n val.
Hi ha un bon oratge
i vent enramat.
Olor a verd d’herba segada,
i la grana, que
tossudament
s’empega a les cames.
Al fons els lladrucs dels gossos
i el silenci de la llum
acompanyen el gemec
de l’arbre caigut.
A mena d’indulgència
i en el crespó de la nit
la soca d’arbre atura el xaragall
a punt d’estimbar-se
en el marge de l’ombra intacta.
Tot s’esberla en negre.
... O era gris fosc?
Tant se’n val.
En el foc equivocat
i a l’hora bruixa
tot sona a terra humida.
Jaume Suau
Fotografia Jaume Suau
