Bloc on cultivar emocions.

divendres, 12 de febrer de 2016


En lugar destacado de l'hort poètic está plantada una acacia en honor a la gran poeta y persona Paloma Corrales. Junto sus raíces, el poema en círculo que ella misma escogió:
En lloc destacat de l’hort poètic hi ha plantada una acàcia en honor a la gran poeta i persona Paloma Corrales. Junt les seves arrels, el poema en círculo que ella mateixa va triar:


                                            



                                                                  en círculo

                                                          el árbol no crece
                                                                      háblale del miedo,
                                                          alguien contaminó sus raíces,
                                                          búscale una palabra de otra época
                                                          - Algo como covacha -,
                                                          y dile que no tema lo impreciso -,
                                                          que todos somos huérfanos de causa,

                                                          a la lluvia
                                                          recuérdale las ciénagas y el hambre,
                                                          ella sabe el dolor de una babosa y
                                                          lo absurdo de lo empírico y la muerte,
  
                                                          a las sombras
                                                          -si acaso se aproximan -,
                                                          nómbrales la tristeza de lo oculto,
                                                          los gestos demolidos
                                                          y la desolación
                                                         del árbol que no crece.


            Poema de Paloma Corrales.            
  Libro: El runrún de las palabras      
                                                                              Fotografia Jaume Suau         

Y tuve el gran honor de que Paloma Corrales me dedicase un poema suyo...
I vaig tenir el gran honor de que la Paloma Corrales em dediqués un poema seu…




(un mínimo poema)


eres buena
-me dice-
puedes abrir palabras
llenarlas
de porvenir
de rumbos y de enjambres

puedes llenarlas

inventar una prótesis
para el vacío
y un murmullo de acacias

eres
por música y por esencia
una bahía
          y un asidero

(y yo no sé que hacer con tanta fe
apenas este mínimo poema)

puedes llenarlas
-me dice-
y me inaugura en árbol.

[a Jaume Suau]


Poema de Paloma Corrales                                
Fotografia Andrea Andreu                                 



COSES INSIGNIFICANTS






Avui és dia de boira impassible
i un cant fosc
sacseja les promeses fetes
en temps passats.

Avui no hi ha vent,
ni gent a qui plorar,
ni esbrinar en quins somnis
tremola el nou destí.

Avui tant sols hi ha normalitat,
una vella rutina que seguir:
seure a la butaca i escriure.
Escriure coses ben insignificants,
escriure el silenci
que dèbilment es gronxa
en el rovell de l’arbre.

Avui també hi haurà nit
i esdevindrà lluny de casa.
Nit maltractada, com sempre,
amb un llit poruc d’engany,
ple d’engruna i d’oblit.
Avui tampoc hi ha hagut sort.

Avui...

Jaume Suau                          
Fotografia Jaume Suau         

PAS INDECÍS




Em mires i no saps què dir,
en el fred dels records,
en la glaça del sentiment.
Caus en el parany del passat
i es produeix el silenci de l’etern.

L’amortalles en l’ingràvid de la boira,
dins la ceguesa del llamp
i bategues per la primavera impossible
de la flama de l’amor.

És l’essència que et deté
en mots pensats i treballats
que s’esmunyen cap allà on no vols.

Cal decidir,
sense muntar en cercles perduts
que no duen a cap lloc.
Només brollen passos indecisos.

Miralls i miratges infèrtils
 s’amaguen entre les esquerdes
de les parets.
Paraules en desús saturen
els vells llençols
i l’ànima vaga en el fosc somni d’estiu.

Ja en té prou, ja abandona,
ja deixa anar les guspires
que els teus dits van provocar
en la pell, quan la compraven
per vuit rals,
seguint camins prohibits.


Jaume Suau                         
Fotografia Jaume Suau