Bloc on cultivar emocions.

dissabte, 30 d’abril de 2016






RECORDES PARE...




 Recordes, pare, aquells camins
bordejats de xops i segles
d’aigua amb pressa,
transparent i  fresca,
que reteníem en la memòria?

Recordes, pare, l’olor a verd
i el so de mil ocells
que ens acompanyaven?
I la camamilla inundant
els camps dels Arcs, vora Bellvís,
estenent-se cap a Linyola?.

Recordes, pare, el blat amb verd d’abril,
jove i tendre, jugant
amb la nostra suor de camp?
I les flors enramant
les velles soques on aterraven
les tossudes garses!

No calien paraules.
s’entenia tot.
No calia anar més lluny: érem lluny!

Ara només queden els arbres
per recordar el passat
i recollir en el seu tronc perdut
el temps i la distància.

 Jaume Suau                             
Fotografia Jaume Suau           

divendres, 22 d’abril de 2016

A L’HORT



Sempre m’han agradat les roselles.
Sobre verd.
Roig sobre verd.
... O era verd sobre roig?

Tant se’n val.
Omplen les mires
com una gonella cenyida a la cintura
que enrama el vent.

Inviten als pocs núvols
a jugar entre ells
sobre el blau fort.
... O era blau cel?

Tant se’n val.
Hi ha un bon oratge
i vent enramat.

Olor a verd d’herba segada,
i la grana, que
   tossudament
s’empega a les cames.

Al fons els lladrucs dels gossos
i el silenci de la llum
acompanyen el gemec
de l’arbre caigut.

A mena d’indulgència
i en el crespó de la nit
la soca d’arbre atura el xaragall
a punt d’estimbar-se
en el marge de l’ombra intacta.

Tot s’esberla en negre.
... O era gris fosc?

Tant se’n val.
En el foc equivocat
i a l’hora bruixa
tot sona a terra humida.


Jaume Suau                               
Fotografia Jaume Suau      

Avui dia 22 d'abril matí especial amb lectura de poemes davant 120 alumnes i profes de l'institut La Serra de Mollerussa. Un plaer.





El dia 16 d'abril l'Hort Poètic va fer la seva estrena oficial. Per tal motiu es va vestir de llarg i va acollir a un nombrós públic que va escoltar recitar alguns dels seus poemes a cinc creadors de les comarques lleidatanes. Jaume Pont, Àngels Marzo, Xavier Macià, Anton Not i Jaume Suau. El temps va acompanyar en tot moment i va haver una bona collita de sentiments i emocions.















diumenge, 10 d’abril de 2016


El dia 8 d'abril va tenir lloc a la biblioteca Salvador Espriu de Linyola un recital de poesia que va comptar amb poetes del Pla d'Urgell. Va ser un èxit d'assistència i una velada molt agradable.
Especial agraïment a l’Ajuntament de Linyola, a la biblioteca Salvador Espriu, al públic assistent i en especial  a l’Esteve Mestre per la seva iniciativa poètica i per les atencions que en tot moment vàrem rebre de la seva part.

dijous, 10 de març de 2016






TRIST POEMA





L’hivern es fa llarg
i l’espera es mostra impassible i perenne
en calaixos mal endreçats.

Els meus pensaments,
reduïts ara a engrunes,
s’engargussen en paraules ridícules
que guspiregen en el foc
de la mala herba.

Em torno vell d’anys
i la tremolor s’estarrufa
per tot el cos
entre les nits confuses
i la fosca obagor.

Trist i ranci poema
que empal·lideix el silenci
i s’esmuny tant com pot
en el meu embolcall de soledat,
esperant un nou brot de vida.


Jaume Suau                                  
Fotografia Jaume Suau                 

divendres, 12 de febrer de 2016


En lugar destacado de l'hort poètic está plantada una acacia en honor a la gran poeta y persona Paloma Corrales. Junto sus raíces, el poema en círculo que ella misma escogió:
En lloc destacat de l’hort poètic hi ha plantada una acàcia en honor a la gran poeta i persona Paloma Corrales. Junt les seves arrels, el poema en círculo que ella mateixa va triar:


                                            



                                                                  en círculo

                                                          el árbol no crece
                                                                      háblale del miedo,
                                                          alguien contaminó sus raíces,
                                                          búscale una palabra de otra época
                                                          - Algo como covacha -,
                                                          y dile que no tema lo impreciso -,
                                                          que todos somos huérfanos de causa,

                                                          a la lluvia
                                                          recuérdale las ciénagas y el hambre,
                                                          ella sabe el dolor de una babosa y
                                                          lo absurdo de lo empírico y la muerte,
  
                                                          a las sombras
                                                          -si acaso se aproximan -,
                                                          nómbrales la tristeza de lo oculto,
                                                          los gestos demolidos
                                                          y la desolación
                                                         del árbol que no crece.


            Poema de Paloma Corrales.            
  Libro: El runrún de las palabras      
                                                                              Fotografia Jaume Suau         

Y tuve el gran honor de que Paloma Corrales me dedicase un poema suyo...
I vaig tenir el gran honor de que la Paloma Corrales em dediqués un poema seu…




(un mínimo poema)


eres buena
-me dice-
puedes abrir palabras
llenarlas
de porvenir
de rumbos y de enjambres

puedes llenarlas

inventar una prótesis
para el vacío
y un murmullo de acacias

eres
por música y por esencia
una bahía
          y un asidero

(y yo no sé que hacer con tanta fe
apenas este mínimo poema)

puedes llenarlas
-me dice-
y me inaugura en árbol.

[a Jaume Suau]


Poema de Paloma Corrales                                
Fotografia Andrea Andreu                                 



COSES INSIGNIFICANTS






Avui és dia de boira impassible
i un cant fosc
sacseja les promeses fetes
en temps passats.

Avui no hi ha vent,
ni gent a qui plorar,
ni esbrinar en quins somnis
tremola el nou destí.

Avui tant sols hi ha normalitat,
una vella rutina que seguir:
seure a la butaca i escriure.
Escriure coses ben insignificants,
escriure el silenci
que dèbilment es gronxa
en el rovell de l’arbre.

Avui també hi haurà nit
i esdevindrà lluny de casa.
Nit maltractada, com sempre,
amb un llit poruc d’engany,
ple d’engruna i d’oblit.
Avui tampoc hi ha hagut sort.

Avui...

Jaume Suau                          
Fotografia Jaume Suau         

PAS INDECÍS




Em mires i no saps què dir,
en el fred dels records,
en la glaça del sentiment.
Caus en el parany del passat
i es produeix el silenci de l’etern.

L’amortalles en l’ingràvid de la boira,
dins la ceguesa del llamp
i bategues per la primavera impossible
de la flama de l’amor.

És l’essència que et deté
en mots pensats i treballats
que s’esmunyen cap allà on no vols.

Cal decidir,
sense muntar en cercles perduts
que no duen a cap lloc.
Només brollen passos indecisos.

Miralls i miratges infèrtils
 s’amaguen entre les esquerdes
de les parets.
Paraules en desús saturen
els vells llençols
i l’ànima vaga en el fosc somni d’estiu.

Ja en té prou, ja abandona,
ja deixa anar les guspires
que els teus dits van provocar
en la pell, quan la compraven
per vuit rals,
seguint camins prohibits.


Jaume Suau                         
Fotografia Jaume Suau